1. El fet imposable de l'Impost sobre Béns Immobles està constituït per la titularitat dels següents drets sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials:
a) D'una concessió administrativa sobre els propis immobles o sobre els serveis públics que es trobin afectes.
b) D'un dret real de superfície.
c) D'un dret real d'usdefruit.
d) Del dret de propietat.
2. La realització del fet imposable que correspongui entre els definits a l’apartat anterior per l’ordre en aquest establert determinarà la no subjecció de l’immoble urbà o rústic a les restants modalitats que l'esmentat apartat preveu.
Als immobles de característiques especials s’aplicarà aquesta mateixa prelació, excepte quan els drets de concessió que puguin recaure sobre l’immoble no exhaureixin la seva extensió superficial, supòsit en el què també es realitzarà el fet imposable pel dret de propietat sobre la part de l’immoble no afectada per una concessió.
3. Tindran la consideració de béns immobles urbans o rústics els situats en sòl de naturalesa urbana o rústica respectivament. El caràcter urbà o rústic de l’immoble depèn de la naturalesa del seu sòl.
4. S’entén per sòl de naturalesa urbana:
- El classificat pel planejament urbanístic com a urbà, urbanitzat o equivalent.
- Els terrenys que tinguin la consideració d’urbanitzables o aquells pels què els instruments d’ordenació territorial i urbanística prevegin o permetin el seu pas a la situació de sòl urbanitzat, sempre que estiguin inclosos en sectors o àmbits espacials delimitats, així com altres sòls d’aquest tipus a partir del moment d’aprovació de l’instrument urbanístic que estableixi les determinacions per al seu desenvolupament.
- L’integrat de forma efectiva en la trama de dotacions i serveis propis dels nuclis de població.
- L’ocupat pels nuclis o assentaments de població aïllats, en el seu cas, del nucli principal qualsevol que sigui l’hàbitat en què es localitzin i amb independència del grau de concentració de les edificacions.
- El sòl ja transformat per comptar amb el serveis urbans establerts per la legislació urbanística o, en el seu defecte, per disposar d’accés rodat, abastiment d’aigua, evacuació d’aigües i subministrament d’energia elèctrica.
- El que estigui consolidat per l’edificació, en la forma i amb les característiques que estableixi la legislació urbanística.
S’exceptua de la consideració de sòl de naturalesa urbana el que integrin els béns immobles de característiques especials.
5. - S'entén per sòl de naturalesa rústica aquell que no sigui de naturalesa urbana d’acord amb el què disposa l'apartat anterior, ni estigui integrat en un bé immoble de característiques especials.
6. - Es consideren béns immobles de característiques especials els inclosos en els següents grups:
a) Els destinats a la producció d'energia elèctrica i gas i al refinament de petroli, i les centrals nuclears.
b) Les preses, salts d'aigua i embassaments, inclòs el seu llit, excepte les destinades exclusivament al rec.
c) Les autopistes, carreteres i túnels de peatge.
d) Els aeroports i ports comercials.
A efectes de la inscripció d'aquests immobles al Cadastre i de la seva valoració, no s'exclourà la maquinària integrada a les instal.lacions, ni aquella que formi part físicament de les mateixes o que estigui vinculada funcionalment a elles.
7. - En els procediments de valoració col·lectiva de caràcter general iniciats per la Direcció General del Cadastre des de l‘1 de gener de 2003, serà d'aplicació la classificació de béns definida en els apartats 3, 4, 5 i 6 anteriors, amb l'excepció de les construccions situades en sòl rústic, que conservaran la seva naturalesa, d’acord amb el que estableix l'apartat 8.
Tot això en concordança amb el que respecte a la classificació de béns immobles estableix la normativa del Cadastre Immobiliari.
8.- Les construccions ubicades en sòl rústic que no resultin indispensables per al desenvolupament de les explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, mantindran la seva naturalesa urbana fins la realització, amb posterioritat a 1 de gener de 2006, d’un procediment de valoració col·lectiva general, sigui quina sigui la classe d’immobles a què aquest es refereixi. . Fins aquesta data, els béns immobles que figurin o que es donin d'alta en el Cadastre Immobiliari tindran la naturalesa que els correspondria conforme la normativa anterior.
9. - En cas que es realitzi un procediment de valoració col·lectiva general referit a immobles urbans, s’ha de determinar simultàniament un nou valor cadastral per a tots els immobles que tinguin una construcció en sòl de naturalesa rústica.
Aquests valors, s’obtenen per la suma de dos components:
Primer component
Està integrat, al seu torn, per dos elements:
1. El valor del sòl de la superfície ocupada per les construccions, determinada per aplicació dels mòduls específics aprovats per ordre del ministre d’Economia i Hisenda, EHA 1882/2006, o altres que puguin aprovar-se posteriorment.
2. El valor de la construcció, que s’obté per aplicació de regles idèntiques a les que es determinin per a l’obtenció del valor de les construccions dels béns immobles urbans en la ponència de valors de la qual porta causa el procediment de valoració col·lectiva.
Segon component
El valor cadastral vigent del sòl de l’immoble no ocupat per construccions; normalment destinat a cultius.
10.- No estan subjectes a l'impost:
a) Les carreteres, els camins, les altres vies terrestres i els béns del domini públic marítim - terrestre i hidràulic, sempre que siguin d'aprofitament públic i gratuït.
b) Els següents béns immobles propietat d'aquest Ajuntament:
- Els de domini públic afectes a ús públic.
- Els de domini públic afectes a un servei públic gestionat directament per l'Ajuntament i els béns patrimonials, excepte quan es tracti d'immobles cedits a tercers mitjançant contraprestació.